Obrim els municipis i frenem el racisme
Obrim els municipis i frenem el racisme
El passat dissabte 12 de gener del 2019 Esquerra Republicana va organitzar una jornada interna de treball amb el nom Obrim els municipis i frenem el racisme i seguidament es va desenvolupar l'acte obert anomenat nomenatLa República de la Diversitat, amb una assistència total de 300 persones La primera jornada estava adreçada a totes les persones que treballen la diversitat cultural a Esquerra Republicana. L'objectiu va ser establir eines per a millorar la interacció amb persones de diversos orígens i que han constituït una xarxa territorial que ha aconseguit que la interculturalitat esdevingui un eix important del treball local, com ho explica Núria Camps en l'article publicat la setmana passada al web de Ciutadania i Benestar. Núria, qui és la presidenta de la Sectorial de Ciutadania i Migracions va ser l'encarregada de moderar aquest acte on van participar persones nascudes fora de Catalunya que interactuen amb els veïns i veïnes dels seus municipis i fan activisme per construir un país més cohesionat.
La primera a intervenir va ser Maria Dantas, catalana i brasilera, jurista i activista social, qui va informar sobre la preocupant situació del seu país d'origen, el Brasil, arran de la irrupció del govern d'ultradretà Jair Bolsonaro, amb un agressiu discurs feixista. Maria Dantas va explicar que, malgrat que molta gent no ho sap, lamentablement el Brasil és un país on el racisme és encara és molt present. La Maria també va ressaltar la necessitat d'utilitzar el concepte d'el lugar de fala (el lloc de la veu), un terme desenvolupat per la filòsofa brasilera i activista pels drets humans Djamila Ribeiro que fa referència a parlar des de l'experiència, des de la perspectiva o des del lloc social amb el propòsit de desnaturalitzar el racisme. Un altre aspecte que ha criticat la Maria és el costum de dir que 'la societat és racista però jo no'. Aquesta tendència indica, per una banda, que sovint no revisem si som o no racistes, i d'altra banda, que a més ignorem els racismes presents a la societat. És a dir, el racisme estructural, el racisme administratiu, el racisme quotidià o el racisme social.
En opinió de la Maria Dantas, cal tenir ben present que la lluita racista no és només una fita de les persones razialitzades, com ara la gent negra, els gitanos, els musulmans o la gent immigrada en general. És i ha de ser una lluita de tota la ciutadania, perquè el racisme afecta a tothom. En aquest sentit, la Maria afirma que el Brasil és un mirall que ja ens mostra el que pot passar a Catalunya i a Espanya si el feixisme guanya encara més força i que per això recomana als membres d'Esquerra Republicana a unir-se i treballar conjuntament amb l'entitat Unitat contra el Racisme i el Feixisme. Aquesta tasca no és només la d'un partit polític o d'una entitat concreta, tampoc la d'un grup racialitzat. Ha de ser la lluita de tota la societat, que ha de fer front a la ultra dreta de manera unitària.Finalment la Maria va felicitar la iniciativa d'Esquerra Republicana de tenir un senador, una diputada al congrés, una diputada al parlament, un conseller i diferents regidors d'origen divers. I va afegir que espera que de les 2.800 regidories que té ERC a tota Catalunya, aviat acabi havent-hi molts més que nos pas vuit regidors i regidores d'origen divers per acostar el partit a la realitat social de la ciutadania.
Després de la Maria Dantas, va intervenir l'Aprinderjot Singh Baidwan, garrotxí i estudiant d'enginyeria informàtica, encarregat d'establir ponts entre les noves generacions. Apri, com li diuen els qui el coneixen, va enumerar cinc paraules que ell considera clau pels joves crescuts en famílies d'origen divers. La primera paraula és adaptació, perquè l'adaptació és un element necessari per poder conviure malgrat que mai ha de significar perdre els costums pròpies. La segona paraula és empenta, que és allò que caracteritza a les famílies que han treballat perquè els seus fills tinguin una millor educació. La tercera paraula és la interpretació, ja que aquests joves són moltes vegades els interlocutors entre l'escola, l'administració i els serveis públics. I aquesta tasca els aporta una maduresa molt incipient que no és pròpia de la seva edat, però els permet saber quines són les necessitats de les persones més properes a ells.
L'oportunitat, és el quart concepte que considera que és molt important a desenvolupar en el jovent. Després d'haver rebut una bona formació a Catalunya, els joves han de tenir l'oportunitat de crear-se el seu propi futur que els ha de permetre treballar en llocs on els seus pares no han pogut exercir. La cinquena paraula és unitat. S'ha d'aconseguir parlar de catalans i catalanes sense cap distinció. Aquesta unitat és molt important pel jovent i no cal fer separacions ni distincions per origen. És necessari que tothom sigui percebut com a catalans i catalanes independentment del lloc d'on provinguin les seves famílies d'on hagin nascut. Finalment, l'Aprinderjot va ressaltar que és molt important motivar als pares. I per això és important que des de les diferents seccions locals es cerquin joves de diferents orígens que estiguin arrelats i que coneguin bé les seves comunitats per tal que facilitin una interacció i s'estableixin ponts de contacte els nous i els vells catalans, per fer de Catalunya un país millor.
La tercera aportació va venir de la mà de la Georgiana Ciupag, de Vilafranca del Penedès, nascuda a Romania. La Georgiana treballa en temes de l'administració pública i va proposar un necessari acostament a la població catalano-romanesa. A més, va afirmar que per a ella la immigració és un àmbit com qualsevol altre i que no s'ha de veure com un problema sinó que s'ha de tractar amb naturalitat. La Georgiana va assegurar que catalans i romanesos no ens coneixem prou i no ens compenetrem prou. Cal tenir en compte que els romanesos són la segona comunitat més nombrosa a Catalunya. En aquest sentit, Georgiana va explicar que els romanesos són de cultura llatina i que la llengua romanesa és una llengua molt propera al català. Hi ha més de 2.000 mots exactament iguals al català. Catalans i romanesos poden interactuar amb naturalitat. A més, el romanès és una llengua petita, que només es parla a Romania, un argument important per crear complicitat entre dues llengües, el català i el romanès, que lluiten per sobreviure.
Uns altres dos altres conceptes que caldria treballar i que no haurien d'anar junts, segons la Georgina, són la immigració i la delinqüència. Ella creu que és normal que el desconeixement amb el nostre veí generi por, però adverteix que la por es destrueix amb la interacció. La Georgiana, per exemple, ha après a tocar la gralla, per a ella aquesta ha estat una forma de donar a conèixer als romanesos la cultura catalana i viceversa. D'altra banda, la Georgiana va explicar que els romanesos entenen perfectament el projecte de república que els catalans volen bastir, perquè Romania ja és una república i entenen els valor que aquesta paraula comporta. I per tant, anima els catalans a pensar en els romanesos com un poble aliat de Catalunya, perquè si ho assumim, descobrirem que és així.
La quarta aportació fou la de l'Ahmed Benallal, català i marroquí, llicenciat en dret i que treballa en la prevenció de conflictes. L'Ahmed viu a Torrelavit i ha estat treballant per fomentar la participació des del territori. Ha participat en molts dels actes d'Esquerra Republicana que s'han fet al llarg del territori. L'Ahmed afirma que Esquerra és el partit més adient per explicar la participació a les persones d'origen divers, perquè és el partit més conscients del procés de construcció de la República Catalana i té molt clar que un país és fort només si es construeix des de la base. A més, per l'Ahmed Esquerra Republicana té el compromís de ser un mirall de la realitat social, i no només d'una part de la societat. I en aquest sentit, va explicar que ell va tenir l'oportunitat de participar en diferents accions formatives dirigides a esbrinar com es pot arribar al conjunt dels ciutadans. Allí va constatar que compartim molts espais, però que els espais polítics no són gaire presents i que aquest era l'objectiu d'aquestes formacions. Per això veu molt important apropar-nos i obrir nous canals de contacte amb tots els ciutadans.
La cinquena aportació va venir de la mà de la Carmen Juares, que fou la darrera a intervenir a la taula. La Carmen forma part de l'Associació Mujeres Migrantes Diversas, un espai d'apoderament que treballa des d'unes bases transformadores i una perspectiva horizontal, feminista, antirracista i pro-LGTB. A la seva associació fan cursos de geriatria, de drets laboral, d'alfabetització digital, d'assessoria en temes d'immigració i dret laboral i també en acompanyament (empadronar-se, seguretat social). També treballen en visibilització i denúncia de la situació precària dels sectors i en assessorament en temes de salut sexual i reproductiva. A més, fan cursos de llengua catalana. Ella mateixa es considera una filla dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística CPNL. El català és una llengua que s'estima. Moltes de les seves companyes de l'associació poden fer aquests cursos gràcies al fet que són en dissabte i afirma que cal cuidar la pervivència d'aquests cursos.
La Carmen, d'altra banda, comparteix algunes de les problemàtiques que pateixen les treballadores de la llar i les cures, en la seva majoria en règim intern, sense documentació i sense cap protecció laboral. Fan llargues jornades i cobren uns escassos 900 euros, cuidant persones grans amb malalties i on elles queden exposades sovint a violències físiques, psicològiques i sexuals i sense temps per anar al metge. La Carme fa una crida a què es conegui aquesta situació que crea situacions de vulnerabilitat per part de les treballadores de la llar. La Carmen, finalment fa referència a l'acte obert: La República de la Diversitat que compta amb les aportacions de la Najat, en Gabriel, en Chakir, l'Ana Surra i en Robert i afirma que es percep com a molt positiu que tots i totes siguin persones d'origen divers i que Esquerra Republicana valori les seves capacitats.
Aquí podeu veure la notícia sobre la segona part de la jornada, La República de la Diversitat
La primera a intervenir va ser Maria Dantas, catalana i brasilera, jurista i activista social, qui va informar sobre la preocupant situació del seu país d'origen, el Brasil, arran de la irrupció del govern d'ultradretà Jair Bolsonaro, amb un agressiu discurs feixista. Maria Dantas va explicar que, malgrat que molta gent no ho sap, lamentablement el Brasil és un país on el racisme és encara és molt present. La Maria també va ressaltar la necessitat d'utilitzar el concepte d'el lugar de fala (el lloc de la veu), un terme desenvolupat per la filòsofa brasilera i activista pels drets humans Djamila Ribeiro que fa referència a parlar des de l'experiència, des de la perspectiva o des del lloc social amb el propòsit de desnaturalitzar el racisme. Un altre aspecte que ha criticat la Maria és el costum de dir que 'la societat és racista però jo no'. Aquesta tendència indica, per una banda, que sovint no revisem si som o no racistes, i d'altra banda, que a més ignorem els racismes presents a la societat. És a dir, el racisme estructural, el racisme administratiu, el racisme quotidià o el racisme social.
En opinió de la Maria Dantas, cal tenir ben present que la lluita racista no és només una fita de les persones razialitzades, com ara la gent negra, els gitanos, els musulmans o la gent immigrada en general. És i ha de ser una lluita de tota la ciutadania, perquè el racisme afecta a tothom. En aquest sentit, la Maria afirma que el Brasil és un mirall que ja ens mostra el que pot passar a Catalunya i a Espanya si el feixisme guanya encara més força i que per això recomana als membres d'Esquerra Republicana a unir-se i treballar conjuntament amb l'entitat Unitat contra el Racisme i el Feixisme. Aquesta tasca no és només la d'un partit polític o d'una entitat concreta, tampoc la d'un grup racialitzat. Ha de ser la lluita de tota la societat, que ha de fer front a la ultra dreta de manera unitària.Finalment la Maria va felicitar la iniciativa d'Esquerra Republicana de tenir un senador, una diputada al congrés, una diputada al parlament, un conseller i diferents regidors d'origen divers. I va afegir que espera que de les 2.800 regidories que té ERC a tota Catalunya, aviat acabi havent-hi molts més que nos pas vuit regidors i regidores d'origen divers per acostar el partit a la realitat social de la ciutadania.
Després de la Maria Dantas, va intervenir l'Aprinderjot Singh Baidwan, garrotxí i estudiant d'enginyeria informàtica, encarregat d'establir ponts entre les noves generacions. Apri, com li diuen els qui el coneixen, va enumerar cinc paraules que ell considera clau pels joves crescuts en famílies d'origen divers. La primera paraula és adaptació, perquè l'adaptació és un element necessari per poder conviure malgrat que mai ha de significar perdre els costums pròpies. La segona paraula és empenta, que és allò que caracteritza a les famílies que han treballat perquè els seus fills tinguin una millor educació. La tercera paraula és la interpretació, ja que aquests joves són moltes vegades els interlocutors entre l'escola, l'administració i els serveis públics. I aquesta tasca els aporta una maduresa molt incipient que no és pròpia de la seva edat, però els permet saber quines són les necessitats de les persones més properes a ells.
L'oportunitat, és el quart concepte que considera que és molt important a desenvolupar en el jovent. Després d'haver rebut una bona formació a Catalunya, els joves han de tenir l'oportunitat de crear-se el seu propi futur que els ha de permetre treballar en llocs on els seus pares no han pogut exercir. La cinquena paraula és unitat. S'ha d'aconseguir parlar de catalans i catalanes sense cap distinció. Aquesta unitat és molt important pel jovent i no cal fer separacions ni distincions per origen. És necessari que tothom sigui percebut com a catalans i catalanes independentment del lloc d'on provinguin les seves famílies d'on hagin nascut. Finalment, l'Aprinderjot va ressaltar que és molt important motivar als pares. I per això és important que des de les diferents seccions locals es cerquin joves de diferents orígens que estiguin arrelats i que coneguin bé les seves comunitats per tal que facilitin una interacció i s'estableixin ponts de contacte els nous i els vells catalans, per fer de Catalunya un país millor.
La tercera aportació va venir de la mà de la Georgiana Ciupag, de Vilafranca del Penedès, nascuda a Romania. La Georgiana treballa en temes de l'administració pública i va proposar un necessari acostament a la població catalano-romanesa. A més, va afirmar que per a ella la immigració és un àmbit com qualsevol altre i que no s'ha de veure com un problema sinó que s'ha de tractar amb naturalitat. La Georgiana va assegurar que catalans i romanesos no ens coneixem prou i no ens compenetrem prou. Cal tenir en compte que els romanesos són la segona comunitat més nombrosa a Catalunya. En aquest sentit, Georgiana va explicar que els romanesos són de cultura llatina i que la llengua romanesa és una llengua molt propera al català. Hi ha més de 2.000 mots exactament iguals al català. Catalans i romanesos poden interactuar amb naturalitat. A més, el romanès és una llengua petita, que només es parla a Romania, un argument important per crear complicitat entre dues llengües, el català i el romanès, que lluiten per sobreviure.
Uns altres dos altres conceptes que caldria treballar i que no haurien d'anar junts, segons la Georgina, són la immigració i la delinqüència. Ella creu que és normal que el desconeixement amb el nostre veí generi por, però adverteix que la por es destrueix amb la interacció. La Georgiana, per exemple, ha après a tocar la gralla, per a ella aquesta ha estat una forma de donar a conèixer als romanesos la cultura catalana i viceversa. D'altra banda, la Georgiana va explicar que els romanesos entenen perfectament el projecte de república que els catalans volen bastir, perquè Romania ja és una república i entenen els valor que aquesta paraula comporta. I per tant, anima els catalans a pensar en els romanesos com un poble aliat de Catalunya, perquè si ho assumim, descobrirem que és així.
La quarta aportació fou la de l'Ahmed Benallal, català i marroquí, llicenciat en dret i que treballa en la prevenció de conflictes. L'Ahmed viu a Torrelavit i ha estat treballant per fomentar la participació des del territori. Ha participat en molts dels actes d'Esquerra Republicana que s'han fet al llarg del territori. L'Ahmed afirma que Esquerra és el partit més adient per explicar la participació a les persones d'origen divers, perquè és el partit més conscients del procés de construcció de la República Catalana i té molt clar que un país és fort només si es construeix des de la base. A més, per l'Ahmed Esquerra Republicana té el compromís de ser un mirall de la realitat social, i no només d'una part de la societat. I en aquest sentit, va explicar que ell va tenir l'oportunitat de participar en diferents accions formatives dirigides a esbrinar com es pot arribar al conjunt dels ciutadans. Allí va constatar que compartim molts espais, però que els espais polítics no són gaire presents i que aquest era l'objectiu d'aquestes formacions. Per això veu molt important apropar-nos i obrir nous canals de contacte amb tots els ciutadans.
La cinquena aportació va venir de la mà de la Carmen Juares, que fou la darrera a intervenir a la taula. La Carmen forma part de l'Associació Mujeres Migrantes Diversas, un espai d'apoderament que treballa des d'unes bases transformadores i una perspectiva horizontal, feminista, antirracista i pro-LGTB. A la seva associació fan cursos de geriatria, de drets laboral, d'alfabetització digital, d'assessoria en temes d'immigració i dret laboral i també en acompanyament (empadronar-se, seguretat social). També treballen en visibilització i denúncia de la situació precària dels sectors i en assessorament en temes de salut sexual i reproductiva. A més, fan cursos de llengua catalana. Ella mateixa es considera una filla dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística CPNL. El català és una llengua que s'estima. Moltes de les seves companyes de l'associació poden fer aquests cursos gràcies al fet que són en dissabte i afirma que cal cuidar la pervivència d'aquests cursos.
La Carmen, d'altra banda, comparteix algunes de les problemàtiques que pateixen les treballadores de la llar i les cures, en la seva majoria en règim intern, sense documentació i sense cap protecció laboral. Fan llargues jornades i cobren uns escassos 900 euros, cuidant persones grans amb malalties i on elles queden exposades sovint a violències físiques, psicològiques i sexuals i sense temps per anar al metge. La Carme fa una crida a què es conegui aquesta situació que crea situacions de vulnerabilitat per part de les treballadores de la llar. La Carmen, finalment fa referència a l'acte obert: La República de la Diversitat que compta amb les aportacions de la Najat, en Gabriel, en Chakir, l'Ana Surra i en Robert i afirma que es percep com a molt positiu que tots i totes siguin persones d'origen divers i que Esquerra Republicana valori les seves capacitats.
Aquí podeu veure la notícia sobre la segona part de la jornada, La República de la Diversitat